Unió de Pagesos exigeix al Govern que no augmentin els exemplars d’ós al Pirineu i que no incentivi l’existència del llop

En la roda de premsa la passada setmana a Lleida (Segrià), Unió de Pagesos s’ha mostrat contrari a la reintroducció a casa nostra de grans carnívors com l’ós o el llop. A redós de la jornada que el Departament de Territori coorganitza el 13 de desembre a Boí (Alta Ribagorça) —‘Seguiment i conservació de les poblacions d’ós bru i llop a Catalunya’— el sindicat s’ha avançat per exposar les conseqüències per a la ramaderia de muntanya de la convivència forçosa amb aquestes espècies.

El sindicat considera que els atacs habituals de l’ós als ramats de muntanya fa evident que avui en dia no és compatible la seva protecció amb les activitats productives de les comarques de muntanya; ni tan sols fent canvis en la gestió de l’explotació ja que l’agrupament de ramats o el tancament de pastures, a banda de ser una inversió afegida, dificulta l’aprofitament de les pastures i augmenta el risc de problemes sanitaris. D’acord amb això, Unió de Pagesos defensa que la decisió de reintroduir l’ós s’ha de fer d’acord amb la capacitat del medi de mantenir-los sense perjudicar el bestiar domèstic, consultant el territori, articulant mesures preventives per a tots els sectors ramaders i contemplant compensacions efectives pels danys que puguin causar. Per exemple, en la majoria d’ocasions es fa difícil quantificar els danys que pateixen els ramats que s’han dispersat després d’un atac o els avortaments del bestiar a causa de l’estrès que els suposa patir o presenciar un atac.

En el cas del llop, Unió de Pagesos insta el Govern a no fer cap pas per incentivar-ne la presència a Catalunya; argumenta, amb dades del Ministeri d’Agricultura, que als altres punts de l’Estat on hi ha presència de llop tenen seriosos problemes per compatibilitzar la seva presència no només amb la ramaderia extensiva —moltes explotacions s’han vist forçades a abandonar l’activitat— sinó també amb la seguretat ciutadana. Segons el cens del 2012-2014 de llop ibèric, a l’Estat espanyol hi ha 297 llopades, la majoria a Castella-i-lleó (179), Galícia (84), Astúries (37) i Cantàbria (12), i n’ha augmentat un 19 % la població des del 2007. A Astúries, segons un informe del Fondo para la Protección de Animales Salvajes [FAPAS], només el 2015 es van comptabilitzar 3.032 atacs. A la Comunitat de Madrid, amb el que portem d’any, s’han comptat 209 atacs que suposen unes indemnitzacions reconegudes de 89.625 euros. Als darrers anys, a Catalunya s’han vist llops a l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i el Vallès Oriental. Es creu que es tracta del llop itàlic, que ve d’Itàlia a través de França. Els Agents Rurals, a més, diuen haver vist llop ibèric a les comarques de l’Ebre, provinent del Maestrat i calculen que d’aquí cinc anys es podria instal·lar a totes les comarques de l’Ebre.

A la roda de premsa, també s’ha fet constar que aquest escenari de dificultats per dur a terme l’activitat agrària a muntanya a causa d’una gestió deficient de la sobrepoblació de fauna s’agreuja per les retallades del Govern en determinades línies d’ajut com les adreçades a les produccions ecològiques, les indemnitzacions compensatòries per a zones de muntanya, o les mesures d’agroambient i clima.

Per tot plegat, el 16 de desembre, Unió de Pagesos ha convocat mobilitzacions a les comarques de muntanya: a Berga (Berguedà), Ripoll (Ripollès), Oliana (Alt Urgell), la Pobla de Segur (Pallars Jussà) i el Pont de Suert (Alta Ribagorça). Unes mobilitzacions que esdevindran el preàmbul de la campanya Lluita amb Unió de Pagesos per la dignitat de la pagesia, la qual culminarà amb la primera marxa pagesa consistent en una gran tractorada des de diversos punts del territori que confluirà, el 28 de gener, a Barcelona per reivindicar, a més dels aspectes anteriorment exposats, qüestions com la representativitat, els instruments de suport al sector agrari, les mesures compensatòries i l’equiparació dels recursos socials de la pagesia als de la resta de la ciutadania, una ordenació territorial respectuosa amb els espais agraris, o la justícia i l’equitat en el comerç i la distribució dels productes alimentaris, entre d’altres aspectes.