Unió de Pagesos ha convocat, pels dies 5 i 6 de febrer, 11 tractorades i concentracions de pagesos i tractors arreu del territori. Aquesta convocatòria per uns ’Preus justos al camp i a la ciutat. Prou d‘indiferència del Govern’, precedeix la manifestació de la pagesia catalana convocada pel sindicat a Barcelona pel proper dia 20. El sindicat reclama mesures urgents al Govern català i central per fer front a una de les majors crisis del sector agrari. Abans d’acabar el març, tindrà lloc un debat monogràfic al Parlament de Catalunya sobre la situació del sector, tal i com el sindicat va demanar.

El sindicat vol posar al descobert que els governs català i central es mantenen impassibles davant el fet que s’han agreujat els abusos de la gran distribució i de sectors de l’agroindústria sobre els productors agraris, als quals imposen preus baixos i marges abusius. La situació ha arribat a tal extrem que les conseqüències poden ser irreparables per a la pagesia catalana si els dos governs no es posen en moviment ja. Pel moment, una de les conseqüències més significatives és la pèrdua del 43% de la renda agrària des de 2001 fins ara.

Pel sindicat, els preus baixos imposats als productors agrícoles i ramaders per part de la gran distribució i sectors de l’agroindústria (concentrats en poques mans), contrasten amb la inacció dels governs català i espanyol que no fan complir les normatives de competència, comerç i consum, i permeten la vulneració dels drets dels consumidors. El març de 2009, el Parlament Europeu va aprovar una resolució que deia que a la Unió Europea “existeixen elements de judici que apunten que els grans supermercats usen el seu poder de compra per forçar a la baixa, fins a nivells insostenibles, els preus satisfets als proveïdors i per imposar-los condicions injustes”. També la Política Agrària Comuna (PAC) és deficient ja que no compta amb mecanismes efectius de gestió del mercat i tanca els ulls davant d’injustícies manifestes i incompliments flagrants de la normativa; un fet al qual s’afegeix l’abandonament dels mecanismes de gestió del mercat, com ara l’eliminació de la intervenció pública, l’eliminació de les quotes de producció (2015), entre d’altres.

Davant aquesta crisi el sindicat reclama polítiques agràries (fiscals, de foment, estructurals i sectorials) que donin suport a la pagesia professional (individual o en grup), que incloguin també la sortida digna a les persones sense recanvi generacional a la seva explotació, una nova legislació en el comerç agroalimentari i una nova PAC forta i eficaç.