L’enemic el tenim a dins de casa

Fa uns dies, el director comercial d’ACTEL va fer unes declaracions que, des de JARC-COAG, entenem que són molt desafortunades o poc professionals per a una persona que ocupa un important lloc des del qual, sembla, s’hauria de defensar el sector de la fruita dolça. No son les primeres, ja que temps enrere va expressar que Lleida no és una zona per fer pomes de qualitat.

En les seves declaracions, carregava i responsabilitzava les empreses privades dels elevats preus de la fruita i les acusava d’especular amb el preu. Opinava que aquestes empreses no estan organitzades, quan, potser, n’estan molt més que algunes de grans. ¿Considera que els pagesos que no tenim dret a negociar o, fins i tot especular, quan això vol dir obtenir el millor preu possible? Considera que no som capaços de fer-ho? És que ell treballa per amor a l’art?

Cal recordar-li, en primer lloc, que qualsevol empresa de qualsevol sector sempre especula amb el seu producte o servei, començant pel propi grup al qual representa aquest senyor. Anys enrere, quant la pera Blanquilla era tot un referent a Lleida i es feien bones exportacions cap a Grècia, el grup a què pertany no patia pas per enfonsar els preus quan obria les càmeres al més de maig, no especulaven llavors? O potser únicament pretenien d’aconseguir un millor preu.

Si mirem els costos de producció, segons la Generalitat de Catalunya, produir un kilogram de fruita costa uns 0.30 €, als quals s’ha d’afegir 0.15 € de costos de frigoconservació i de centrals. La mitjana de venda amb palot estarà entre 0.55 i 0.60 €/Kg i el marge resultant es troba, doncs, entre 0.10-0.15 €/Kg. Són, aquests, preus elevats i especulatius? Si un productor pogués cobrar la fruita a 1 €/kg venent-lo amb palot a la campanya d’hivern, potser es podria considera excessiu, però està clar que aquest no és el cas.

El problema de fons, al nostre entendre, no és la fruita venuda en palot, sinó que es ven la fruita confeccionada sense repercutir al damunt del preu d’entrada de la fruita, el cost de la confecció. El preu ofert no recull, per tant, els costos reals, i els mercats, que són molt llestos, se n’aprofiten sense que l’acumulació d’oferta pugui fer front a això. Aquesta problemàtica cada cop s’ha accentuat més per la pràctica recurrent, com hem denunciat d’altres vegades, que suposa la venda de fruita a resultes. La fruita es deixa a les centrals amb albarans normalment signats pel productor, quant en qualsevol altre negoci els signa el receptor i sense cap preu de referència. A això, hi cal afegir els sous mensuals dels directius, que són independents del resultat de les liquidacions. Sous en concordança amb les liquidacions i el resultats dels fructicultors, així hauria de funcionar!

Des de JARC-COAG, pensem el contrari a l’expressat pel director comercial d’ACTEL. I es més, no considerem que els preus siguin exagerats, sinó que haurien de ser els normals i això permetria aconseguir un funcionament normal de les explotacions, per poder pagar treballadors, proveïdors, amortitzacions de crèdits, ….

La pregunta que ens hem de fer és quins interessos es vigila realment: els dels productors o bé els de les grans cadenes? ¿Són les mateixes que produeixen en països fora de la UE (on els convenis que aquí es defensa poden no existir), o empreses fantasmes o tapadora, sovint perceptores dels ja arxi-coneguts plans operatius de la UE? La major part d’aquests plans es destinen a fer noves plantacions i, com més gran és el grup, més grans són les noves plantacions, sense destinar-los mai a la retirada.

La nostra organització entén que aquestes declaracions van en contra del sector de la fruita dolça, amb l’agreujant d’haver estat fetes pel director comercial d’un gran grup representatiu d’aquest sector a Lleida. Per tant, ens agradaria llançar una pregunta als socis d’aquest grup: us sentiu representats per les declaracions del vostre actual director comercial? Millor, no li demaneu explicacions, demaneu-li que vengui millor i que faci menys declaracions, i sobretot, que tot això serveixi per tenir unes bones liquidacions pels pagesos per que últimament no se’n veu gaires de bones liquidacions.