La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha presentat, , els resultats de la fase de diagnosi del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, que posa de manifest el paper estratègic de les cooperatives agràries en el conjunt de l’agroindústria. La presentació s’ha fet a la Llotja de Lleida, en un acte al qual han assistit més de 150 representants de cooperatives. El conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí, n’ha presidit la cloenda.

La força de les cooperatives vers l’agroindústria

Un dels elements a destacar de la fase de diagnosi general és la comparativa entre l’evolució de les cooperatives vers al conjunt de l’agroindústria. L’evolució de la facturació global des de l’any 2008 fins a 2011 és favorable al sector cooperatiu, i mentre les vendes netes de les cooperatives van augmentar un 0,9%, les de l’agroindústria van caure un 0,5%.

Quant a la facturació mitjana per empresa, ha augmentat un 6,4% a les cooperatives, mentre que ha baixat un 4,9% a l’agroindústria. En concret, en l’àmbit de producció vegetal, la facturació mitjana ha augmentat un 7,4% i se situa en 4,2 milions d’euros per cooperativa; en contrapartida, la facturació mitjana a l’agroindústria ha caigut un 28,5% i baixa fins als 3,3 milions d’euros. Pel que fa a la producció ramadera i de pinsos, la facturació mitjana per cooperativa ha augmentat un 15,6% fins als 25,7 milions d’euros i la facturació mitjana de l’agroindústria només ha crescut un 8,4%, fins als 13 milions.

En aquest sentit, la comparativa segons l’orientació productiva principal també resulta clarament favorable a l’entorn cooperatiu.

En concret, en el sector hortofructícola i de planta viva, la facturació mitjana a les cooperatives és de 8,8 milions d’euros, mentre que en l’agroindústria és de 6,9 milions per empresa. En oli d’oliva i fruita seca, els 2,2 milions d’euros per cooperativa baixen fins a 1,5 milions d’euros en l’agroindústria. Quant a la fabricació de productes de molineria i midons, la facturació mitjana a l’agroindústria és de 6,8 milions d’euros per empresa, mentre que a les cooperatives és de 4,4 milions en cereals i farratges, pujant fins als 31,1 milions d’euros de l’arròs. En ramaderia i pinsos, la facturació mitjana per cooperativa és de 31,1 milions d’euros, mentre que les indústries càrnies es queden en el 11,3 milions d’euros i les de fabricació de productes per a l’alimentació animal en 16,6 milions d’euros. En llet i derivats, les cooperatives facturen 12 milions d’euros com a mitjana, mentre que l’agroindústria se situa en 9,1 milions. Finalment, en l’elaboració de vins i caves, la facturació mitjana per cooperativa és de 2,5 milions d’euros, i aquest és l’únic sector en què el resultat és lleugerament superior en l’agroindústria, on arriba als 2,9 milions d’euros.

Quant als esforços per millorar la productivitat, l’evolució de la facturació per treballador a les cooperatives pràcticament duplica a l’agroindústria en els últims dos anys de l’estudi. En concret, l’increment recent de la facturació per treballador és d’un 15,6% a les cooperatives (i se situa actualment en 378 milers d’euros per treballador) i només d’un 8% a l’agroindústria (situant-se en 269 milers d’euros). Analitzant tot el període, les cooperatives acumularien un increment del 13,1% mentre que la facturació per treballador hauria caigut un 3,6% en l’agroindústria.

El president de la FCAC, Ramon Sarroca, conclou que “les cooperatives agràries tenim una facturació mitjana superior a la d’una empresa no cooperativa d’un sector agroalimentari similar, tant si fem la comparativa per sectors productius com si analitzem la facturació per treballador” i afegeix que “aquestes dades posen clarament en relleu que les cooperatives estem fent els deures; estem apostant per assolir una dimensió eficient i ens consolidem malgrat l’entorn de crisi”.

Així mateix, Sarroca recorda que “junt amb aquests bons resultats empresarials, hem de recordar que les cooperatives tenim un vessant que ens diferencia d’altres empreses i que es concreta amb voluntat de servei a les zones rurals, el nostre paper en el manteniment de l’equilibri territorial i la contribució a la sostenibilitat del medi ambient”.

Finalment, el president de la FCAC avança que “aquesta anàlisi que avui hem presentat ha d’orientar la feina dels pròxims anys i, per aquest motiu, ara començarà una fase que és especialment estratègica i que consisteix en un treball de reflexió en profunditat per grups de cooperatives. Fruit d’aquest procés, resultaran les línies que el sector considerarem que ens han de permetre tenir empreses preparades per al futur amb les màximes garanties i, per tant, tant la Federació com l’Administració i les mateixes cooperatives haurem d’orientar les nostres actuacions en la direcció acordada”.

Altres conclusions

De la diagnosi de Pla Marc també es desprèn que, en general, les cooperatives tenen instal·lacions ben dimensionades i que, en moltes produccions, el preu comercialitzat és superior al del conjunt del sector agrari. A més es conclou que no hi ha una gran dependència de les entitats financeres, aspecte que es vincula amb l’existència de les seccions de crèdit que, d’altra banda, es confirma que globalment s’estan utilitzant amb mesura.

Qüestions que també s’han analitzat són la influència de la dimensió sobre determinats costos i que el preu comercialitzat no sempre està associat amb la dimensió, però sí que està clarament vinculat amb la participació de la cooperativa a la cadena de valor.

Els reptes del sector

Els principals reptes que caldrà assumir en els pròxims anys es refereixen a la disminució del nombre de cooperatives per raons diverses –principalment, arran de processos de fusió- i l’envelliment de la massa social, un tret comú al conjunt del sector agrari.

L’escenari dels pròxims anys juntament amb aquests reptes específics del sector comportaran un cert procés de reestructuració i una adaptació de les cooperatives agràries que es començarà a treballar, pròximament, dins del procés de reflexió estratègica del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català.