El Tribunal Superior de Justícia ha estimat el recurs que la Unió de Pagesos va presentar l’any 1999 contra l’apartat 3.1 de l’annex de l’ordre, mitjançant la qual, el Departament d’Agricultura regulava els ajuts pel foment de la contractació d’assegurances forestals.

L’ordre impugnada pel sindicat establia uns ajuts consistents en una subvenció màxima del 50% del cost net de l’assegurança forestal per als membres del Centre de la Propietat Forestal (CPF) i del 35% per a la resta de titulars forestals amb dret a la subvenció, atemptant contra la llibertat d’associació dels silvicultors catalans.

El Centre de Propietat Forestal és una corporació adscrita a l’Administració, en la qual hi ha un percentatge molt baix del total de propietaris forestals. A més, fins fa poc temps, un dels requisits per accedir-hi era disposar d’una superfície forestal mínima que superava la mitjana catalana. L’Administració utilitza el CPF com a entitat representativa, tot i que el seu objectiu és ordenar la producció i millorar la gestió forestal dels propietaris privats i no pas de representar el sector.

La justícia coincideix amb la Unió de Pagesos que la normativa discrimina, sense justificació, els beneficiaris de les ajudes. Segons la sentència, “el procediment d’elaboració de la normativa impugnada està mancada de qualsevol dada o raonament que pugui emparar l’atorgament a uns beneficiaris d’una ajuda superior a uns altres, i no s’acredita que l’objecte de les subvencions guardi relació alguna amb les finalitats del Centre de la Propietat Forestal”.

La sentència obliga ara el Departament de Medi Ambient a legislar les ajudes forestals. Unió de Pagesos demana un tracte just per a tots els propietaris forestals catalans.

Barcelona, 13 de novembre de 2003