La necessitat d’ordenació que tenia la problemàtica de les dejeccions ramaderes a Catalunya va dur al Govern de la Generalitat, mitjançant els departaments d’Agricultura i de Medi Ambient, a endegar una proposta conjunta de treball. Aquesta va ser exposada a les organitzacions agràries, i sectorials en el marc de la Taula de Fertilització que ha de ser l’ens, que en reunir les diferents inquietuds ha de decidir cap on han d’evolucionar les decisions que s’adoptin sobre el tema.

Ja a les primeres reunions d’aquesta taula es va plantejar la creació d’una entitat de caràcter mixt (públic i privat) a la que es va anomenar Gesfersa i que tenia com a objectiu prioritari organitzar i gestionar les dejeccions ramaderes. Alhora, una Agència Catalana de Protecció del Sòl, de caràcter eminentment públic havia d’establir les normatives d’usos del sòl per tal de garantir-ne la seva protecció.

Després d’un intens debat en el marc de la Taula de Fertilització, al qual les organitzacions representades van fer les seves aportacions, es va decidir per consens crear un Consorci (públic i privat) que s’anomenaria Gesfer.

El cert és que tant des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) com des d’altres organitzacions sectorials es va debatre durant molt de temps quina havia de ser l’actuació que s’encarregaria a Gesfer i com es definia. El debat radicava en si aquest ens havia de servir per a desenvolupar accions que ara per ara no es duen a terme o per a fer les mateixes que ja s’estan realitzant, ja que això només suposaria un increment de costos per als ramaders. I és en aquest punt en el que JARC no podia de cap manera estar-hi d’acord.

Potser algú va ajudar a malinterpretar aquest posicionament al•legant que JARC no volia Gesfer. Però el cert és, i les actes ho avalen, que en el moment que des de la Direcció General de Produccions i Industries Agroalimentàries que tutela en Salvador Puig es va assumir el compromís d’actuar amb consens, tant JARC com els representants de la resta d’organitzacions sectorials vàrem acceptar i donar suport a la creació d’aquest ens en un vot de confiança cap a la persona del Director general.

Però malauradament, aquesta proposta d’actuació “per consens” que va esgrimir el Director General, Salvador Puig, va quedar en això, en una proposta. Després de la taula en la que s’acordà la creació de Gesfer, totes les decisions que s’han hagut d’adoptar s’han fet sense la validació de la Taula de Fertilització. Em refereixo per exemple al redactat dels estatuts, que si bé és cert que pertoca aprovar-lo al Govern, que menys que aprovar-ne l’esborrany en el marc de la Taula, o bé a la designació del nou gerent de Gesfer, que en el moment que es posa sobre la taula tots sabíem –arran d’una conversa amb el propi Salvador Puig- que la decisió ja estava presa.

Així doncs, i per desgràcia, encara no hem vist cap gest d’aquesta expressió de consens i el recent nomenament del gerent n’és un exemple més. Des de JARC hem optat per votar en contra d’aquest candidat, no tant per la persona de la que es tracta sinó pel procediment que s’ha fet servir per a materialitzar-lo. I és que s’ha passat per alt qualsevol procés de sel•lecció de personal o aportació que pugues arribar des de la resta de membres que conformen la Taula de Fertilització.

D’altra banda, des de JARC pensem que el perfil de la persona que ha de fer rutllar Gesfer passa per que aquesta tingui un alt grau d’acceptació dins el sector. Un fet que avui és força difícil d’aconseguir, ja que no és fruit del debat i consens de la taula sinó una decisió unilateral presa des de l’Administració.

Des de JARC volem tenir una postura dialogant i oberta a col•laborar amb tot allò que hagi de ser positiu per al sector. Però amb la mateixa rotunditat estem en contra de qualsevol element que hagi de menystenir el futur dels ramaders catalans.

Si des de l’Administració es considera que el sector ho pot aguantar tot, està molt equivocada. Avui per avui, tenim uns pagesos i ramaders cansats, que ja no podem fer més esforços i que per tant, necessiten de mecanismes habilitats des de l’Administració per tal que els ramaders puguin continuar liderant el que és un sector clau a la UE. Un sector que ha de competir amb força amb la resta de països, comunitaris i no comunitaris si vol seguir treballant.

A Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya pensem que ja n’hi ha prou de criminalitzar el sector ramader. Això no és més que una manera de defugir una responsabilitat que passa per afrontar la realitat amb fermesa i a actuar amb decisió.

Les decisions preses no haurien d’haver estat unilaterals, sinó que haurien d’haver passat forçosament per un continu debat en la recerca del consens i sobretot, tenint molt clars quins són els objectius a aconseguir per tal de poder traçar clarament el camí a seguir per obtenir-los.