Els que habitualment llegim el diari, hem pogut veure els darrers dies com Lleida passava d’haver d’ ésser la “capital agroalimentària de Catalunya” a haver-se de conformar en ser “una capital de Catalunya”. I és que sembla que no s’acaba de decidir que la facultat de Veterinària pugui ubicar-se definitivament a Lleida. Les veus els polítics s’han alçat en un i altre sentit, a favor i en contra , però una vegada més …. s’ha deixat de banda l’opinió del sector, que més en pot sortir beneficiat o perjudicat.

Si realment creiem en la transferència de tecnologia com a un instrument per a fer competitives les nostres explotacions i de retruc l’economia catalana, potser hauríem de començar per veure les coses per un forat una mica més gros que el melic. I amb això vull dir que a banda de consultar a aquells que tenen relació amb l’espectre educatiu, penso que hem de mirar les coses d’una manera més transversal, lligada a les necessitats del territori i de la gent que hi viuen.

Des de les sectorials ramaderes de JARC pensem que una de les raons claus per a defensar la presència de la Facultat de Veterinària radica en la importància i el pes que el sector ramader té a la demarcació de Lleida, però especialment a les comarques del Segrià, la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i el Pla d’Urgell … per citar aquelles que queden més properes a la capital, però sense oblidar que també a la Segarra o als Pallars hi ha explotacions de bestiar.

Penso que només el cens de porcí de les comarques de Lleida ja justificaria per si mateix que aquesta carrera es decidís impartir des de Lleida, però no em vull oblidar ni del cens de vaquí de llet, de boví de carn, de la cunicultura, l’avicultura o l’oví-cabrum. I encara menys de les empreses que generen ocupació entorn a aquestes activitats i que per tant són una important font de demanda de futurs veterinaris.

La nostra és la demarcació on hi tenen la seu les empreses productores més important de l’estat espanyol. Tant pel que fa al porcí com a l’avicultura. I alhora és una de les àrees amb les majors densitats de bestiar d’Europa.

Alhora, crec que hem de tenir tots clar és que la de veterinària és una carrera d eles que més hores de pràctiques necessita per poder formar bons professionals. De ben segur que la disponibilitat i la variabilitat d’explotacions ramaderes als volts del campus de Bellaterra és notablement inferior a la que podria tenir aquesta facultat en el cas d’implantar-se a les comarques de Ponent. Avui, a menys de dos quilòmetres de la Universitat de Lleida hi ha una explotació de vaquí de llet i una de porcs d’engreix. Aquesta és una situació que és difícil d’aconseguir per a no dir impensable en un nucli urbà potent com pot ser Barcelona. A Lleida però aquesta situació forma part de l’estructura social i econòmica de la comarca.

Crec que aquestes explotacions ubicades tan a prop de la Universitat podrien ser aprofitades per millorar la formació dels veterinaris del futur. Es podrien preparar sobre el terreny, conèixer de primera mà la realitat del sector ramader, entrant en contacte directe amb aquest des de les primeres pràctiques. I això no ens fa oblidar aquells professionals que s’estimen més dedicar-se a petits animals com poden ser els gossos i els gats … que en trobem arreu.

Un altre dels temes a tenir en compte és que Lleida i les seves comarques veïnes són una zona excel•lent per a poder-hi desenvolupar estudis i treballs d’investigació o doctorats sobre el terreny, com ja està fent ara mateix la Facultat d’Agrònoms. I val a dir que ambdues juntes donarien cobertura a tot el sector i podríem aleshores si, parlar de veritable transferència tecnològica.

En un moment com l’actual, amb uns costos de producció a l’alça, la investigació i la disponibilitat de professionals preparats és clau per millorar la competitivitat de les nostres explotacions, ja que una de les eines de les que disposa el sector per reduir aquests costos és precisament el treball des del punt de vista sanitari i en aquesta feina és on una Facultat de Veterinària hi té molt a dir.

Els catalans portem anys lamentant-nos de la centralitat de Madrid en tots els sentits, tant des del punt de vista polític com econòmic. Ara ha arribat el moment de practicar amb l’exemple i cedir algunes de les competències de les que disposa Barcelona. I un bon començament seria que una carrera universitària com la de veterinària, que serviria per dinamitzar més la nostra ciutat. És una ciutat capacitada per acollir tots els estudiants que vulguin venir a estudiar veterinària a Lleida.

No m’agradaria que Lleida no pogués disposar d’una carrera com veterinària per por d’alguna pressió no constructiva i excessivament centralista des de Barcelona. Si hi ha algun lloc al nostre país on es reuneixen totes les condicions que es podrien exigir per impartir aquesta carrera de veterinària és la ciutat de Lleida.

ROBERT JAIMEJUAN i RIBES
President de JARC a Lleida

Lleida, 29 d’octubre de 2007