JARC trasllada els motius pels quals considera inadmissible establir el cànon de l’aigua per les explotacions ramaderes i fa una estimació de l’impacte econòmic que aquest tindrà per a les explotacions ramaderes de Catalunya, si no s’aconsegueix aturar abans de que s’inclogui a la llei d’acompanyament del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2014.

L’organització agrària reitera que el que l’ACA pretén gravar és el que s’anomena tipus de gravamen general, que correspondria a l’ús, passant de l’aplicació d’un coeficient 0 a 0,1 el primer any, 0,3 el segon any i 0,5 al tercer. Això no és justificable si tenim en compte que la major part de les explotacions ramaderes s’abasteixen de recursos propis, és a dir, que o bé ells mateixos han hagut de fer front a les inversions per aprofitar aigües de pous o ja paguen pel fet d’abastir-se d’infraestructures de regadiu. Per tant, està clar que no se’ls pot fer pagar per un servei que no s’ha ofert. Tampoc no es millora res si l’aplicació és progressiva, donat que el que preocupa realment és que es vol obrir injustament una porta i que de ben segur no es plantegen tornar endarrere.

D’altra banda, si es consideres que cal aplicar-lo per la potencial contaminació, és a dir com a gravamen específic, tampoc no tindria sentit ja que els ramaders catalans ja han invertit decididament en matèria sanitària i mediambiental. De fet, han hagut d’assumir elevats costos per complir la normativa europea i disposar d’un pla per a la correcta gestió de les dejeccions ramaderes, alhora que han invertit en la millora de la gestió de l’ús de l’aigua. És a dir, ja han fet sobradament els deures.

Per tant, JARC destaca que si parlem d’establir una taxa cal definir clarament el servei obtingut, que a hores d’ara no sembla estar clar, i d’altra banda, plantejar-se si se’n tenen competències, donat que l’ACA inicialment només les té dins l’àmbit de les conques internes de Catalunya.

Tanmateix, cal recordar que el sector ramader ja suporta prous càrregues tenint en compte que les seves despeses de producció suposen ja el 93% de la renda agrària total, segons es desprèn de l’estudi realitzat pel Departament d’Economia Agrària de JARC-COAG, realitzat en base a les dades de consums intermitjos publicats pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient en la seva segona estimació de macromagnituds agràries 2012.

D’altra banda, l’organització agrària exposa una estimació de l’afectació econòmica que el cànon (amb coeficient 0,5) tindria sobre els diferents tipus d’explotacions ramaderes que habitualment podem trobar a Catalunya:

• En una explotació de boví de llet d’uns 500 animals, suposaria 2.331, 85 €/anuals.
• Explotació de producció porcina (mares) d’uns 1.000 animals, suposaria uns 1.117,95 €/anuals.
• Explotació de producció porcina d’engreix d’uns 2.000 animals, suposaria uns 1.072,30 €/anuals.
• En una explotació d’engreix de pollastres d’uns 100.000 animals, suposaria uns 1.455 €/anuals.
• En una explotació amb 25.000 gallines ponedores, suposaria uns 792,50 €/anuals.
• En una explotació d’engreix de vedells d’uns 500 animals, suposaria 699,25 €/anuals.
• En una explotació de vaques alletants d’uns 100 caps, suposaria 326,46 €/anuals.
• En una explotació amb 1.000 ovelles de reproducció, suposaria 576,30 €/anuals.

Enfront d’aquesta situació JARC es manifesta totalment contrària als pressupostos de l’ACA que es van aprovar ahir, pel fet d’incloure l’esmentat cànon. Demana a l’Administració catalana que rectifiqui, que s’aclareixin tots els punts exposats i s’elimini aquest tribut que es pretén aplicar a partir de l’aprovació de la llei d’acompanyament del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2014. En aquest sentit, insta també als partits polítics a que prenguin consciència de la situació i aturin aquesta lamentable iniciativa.

Finalment, JARC emfatitza que el cànon tindria uns efectes molt negatius per a les explotacions ramaderes que en molts casos ja pateixen uns preus de venda baixos, degut a la seva manca de capacitat negociadora dins la cadena alimentària i uns costos de producció cada vegada més elevats, que escapen al seu control i que no poden repercutir en el valor final del seu producte.