Unió de Pagesos ha fet balanç avui en roda de premsa d’una campanya de la fruita dolça marcada, primer, per nous brots de foc bacterià a les comarques de Lleida, afectada després per la forta caiguda de preus en préssec i nectarina (el sindicat va demanar reiteradament que es declarés situació de pertorbació de mercat), també molt perjudicada pel veto rus a les importacions de productes agraris, i encara, fortament castigada per les nombroses pedregades que s’han succeït fins al final de l’estiu.

Les cireres han estat potser les menys afectades per aquests condicionants, ja que s’esperen liquidacions d’uns 0,10 euros per quilo més que l’any passat, amb millors preus per la cirera primerenca. La cirera d’enguany ha tingut bon calibre i bona qualitat, mentre la quantitat produïda ha estat la d’una campanya normal.

En fruita de pinyol (préssecs, nectarines, préssec pla i platerina), la campanya ja va començar amb caigudes de preu del 50% respecte a la campanya passada. Les previsions d’un increment de collita a la Unió Europea (UE) fetes al maig i el solapament de l’entrada en producció de diferents varietats, per les condicions climàtiques patides, són els arguments que van emprar els compradors (agroindústria, distribució, majoristes…) per condicionar el preu a la baixa ja des del començament.

Davant aquesta situació de pressió del mercat dels compradors, s’ha demostrat un cop més que els mecanismes de gestió de crisi que poden fer servir les organitzacions de productors són insuficients per fer front a una crisi de preus d’aquesta magnitud. Per aquest motiu, Unió de Pagesos va demanar a les diferents administracions que intercedissin perquè la Comissió establís els mecanismes que permet la nova Organització Comuna de Mercats (OCM) de productes agraris per les situacions de pertorbació greu del mercat.

A aquestes dificultats es va afegir el boicot rus a les importacions agràries de la UE, que va acabar d’agreujar la situació a començament d’agost. La Comissió Europea va aprovar mesures extraordinàries per afavorir la retirada de préssecs i nectarines, però van arribar quan bona part de la campanya ja estava feta (pel que fa a quilos comercialitzats). A més, les mesures no incloïen les retirades realitzades durant el més de juliol. Així, la incidència de les retirades extraordinàries en la lleu millora del preu en origen es deu més a que ja s’estava al final de campanya, la temperatura acompanyava el consum i la producció era menor.

En poma i pera, la campanya ha començat amb preus molt baixos en origen per a la pera William i Barlet (0,27-0,32 euros per quilo la setmana 37 d’aquest any segons preu de Mercolleida davant els 0,35-0,40 euros per quilo de la campanya passada). Per al sindicat, aquests baixos preus són conseqüència de que l’agroindústria pressiona a la baixa aprofitant el veto rus, oferint preus molt baixos a l’espera que els productors cedeixin per la naturalesa perible d’aquests productes.

El veto rus també és un argument que utilitza la distribució per tirar a la baixa la poma, que comença amb una caiguda de preu de prop el 50% respecte la campanya passada (dels 0,50-0,55 €/kg de les cotitzacions de Mercolleida de l’any passat en la setmana 37 als 0,20-0,30 €/kg de la poma Golden d’enguany en la mateixa setmana).

Per tant, Unió de Pagesos insisteix a la Comissió Europa perquè posi en marxa més mesures per corregir aquesta situació, ja que les anunciades fins ara i posteriorment suspeses (retirada i promoció de producte) no resulten útils. En aquest sentit, cal calcular bé el volum de producte necessari de ser retirat del mercat, revisar els imports d’ajut de retirada a l’alça i facilitar que es pugui començar a retirar amb el 100% de l’import d’ajut de retirada.

Cal que la Comissió revisi les mesures de gestió de crisi i sigui més ràpida i àgil a l’hora de fer servir les mesures legals per aconseguir grans acords sobre retirades o sobre les normes de comercialització, com la prohibició de comercialitzar els calibres inferiors. La Comissió pot permetre retirades extraordinàries, ajuts a la restitució de les exportacions i, fins i tot, suspendre la importació de països tercers.

Pel que fa a les pedregades, entre abril i setembre d’aquest any han afectat prop de 5.000 hectàrees de fruita dolça de les quasi 50.000 plantades a Catalunya, és a dir, un 10% de la superfície.

El Departament d’Agricultura ha incrementat els percentatges dels ajuts per a les assegurances agràries en tots els sectors per al 2014 entre el 20 i el 35%, després de les demandes d’Unió de Pagesos. Així mateix, la insistència del sindicat va acabar corregint els ajuts del propi Ministeri previstos per al 2013, que es van incrementar en un 5% més respecte la previsió inicial després de les reunions entre ENESA i Unió de Pagesos, el que va permetre atenuar la forta retallada als ajuts a les assegurances en fruita seca, olivera, raïm de vinificació, cereals i fruita dolça.

El sindicat considera que l’administració ha d’incrementar els ajuts per a la instal·lació de les xarxes antipedra o millorar els preus de les assegurances que paga la pagesia per tal que la pagesia pugui cobrir els danys climàtics a un preu raonable i eviti que posar en perill la viabilitat econòmica d’una explotació fructícola afectada per una pedregada. Paral·lelament, a mitjà termini cal continuar fomentant la instal·lació de xarxes a través dels plans de millora i programes operatius de les organitzacions de productors i, si cal, d’un ajut d’estat. Finalment, cal incrementar la col·laboració entre la producció perquè cooperatives i empreses privades prioritzin comprar la fruita a altres productors catalans en cas de manca de producte propi.

Pel que fa al foc bacterià, enguany el departament d’Agricultura ha disminuït els imports de les indemnitzacions per arrencada i destrucció per prioritzar la tasca de control i seguiment de la malaltia. Unió de Pagesos insisteix en que si es vol eradicar el focus, tant important com el seguiment i el control són les indemnitzacions, com altres mesures de suport, per exemple poder cobrir els costos de la nova plantació a través dels plans de millora del Programa de Desenvolupament Rural.