JARC-COAG reivindica que el soci pugui comercialitzar una part de la producció al marge de la cooperativa en determinats casos

El President de JARC-COAG, Francesc Boronat, ha comparegut aquest matí davant la Comissió d’Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya, en relació al Projecte de Llei de Cooperatives que s’hi està tramitant.

En tant que soci i President de cooperativa, ha volgut destacar la importància que han tingut, i tenen en determinats territoris, per al sector agrari català i per a l’àmbit rural en general. Tanmateix, ha remarcat que els productors agraris han de gaudir d’un tracte igualitari i just, amb independència de la forma empresarial que adopti la seva explotació, o de si formen part o no del món cooperatiu.

JARC-COAG l’integren diferents models empresarials: persones físiques o jurídiques, pertanyents o no a cooperatives, i per tant, l’organització agrària representa i defensa els interessos dels productors, i vol assegurar que la cooperativa sigui una eina al seu servei, i que li reporti beneficis.

Per tant, segon JARC-COAG, la nova normativa ha de preveure els següents aspectes:

a) El productor no ha d’estar obligat a entregar tota la seva producció a la cooperativa. En casos en què l’explotació produeix productes diferenciats dels que tracta la cooperativa, s’ha de permetre que els pugui vendre i valoritzar fora d’ella, possibilitat reconeguda en la normativa europea per a les organitzacions de productors i que no tindria sentit no incorporar. És el cas, per exemple, d’explotacions amb producció ecològica o amb alguna varietat apreciada, en què no es rep el valor afegit si la cooperativa no pot tractar-ho diferenciadament.

b) En causar baixa, el soci respon de deutes o obligacions amb la cooperativa, i també pot haver-ho de fer d’inversions no amortitzades, però s’ha de deixar ben clar, que només ho ha de fer sobre el cost realment suportat per la cooperativa, descomptant, per exemple, els ajuts públics que hagi rebut per a fer inversions

També ha expressat que el model cooperatiu ha esdevingut històricament un bon instrument al servei dels associats per a defensar-los de forma més efectiva, optimitzar recursos i millorar els seus resultats econòmics. Però, no s’ha d’oblidar que l’objectiu és que el soci gaudeixi d’una millor situació que no tindria individualment. Cal vetllar perquè les cooperatives continuïn sent una eina efectiva per als pagesos, i que tinguin una visió empresarial. Aquestes han de funcionar sobre la base que els productors rebin uns ingressos justos per la seva activitat. És a dir, s’ha d’assegurar un bon funcionament de l’estructura cooperativa que en garanteix la pervivència i, en cap cas, voler mantenir-la artificiosament, sense tenir el productor com a principal objectiu.

Els processos entre cooperatives, com la fusió, s’han de fer quan realment calgui i responent a les necessitats del soci. Les polítiques públiques no han de tenir en la promoció de processos d’aquest tipus una finalitat, sinó una opció quan sigui possible, viable i tingui una repercussió netament positiva en els cooperativistes.

Finalment, ha realçat que tothom hauria de tenir clar que la feina de pagesos i ramaders ha de ser considerada una activitat empresarial i econòmica dirigida a obtenir beneficis per si mateixa, i no un element bucòlic del paisatge, i per tant, agrupats o no en cooperatives han de poder guanyar-se la vida.