Darrerament, a l’agenda de comunicació dels partits polítics estan les dejeccions ramaderes. Ja està bé que es parli del sector agrari, sovint massa invisible per a ells, però considero que no s’hauria de centrar només en aquest tema, ni limitar-se a que uns es pengin més medalles del que per ara els toca i aprofitin per treure’n alguna sense valorar a qui esquitxen.

Des del Departament d’Agricultura, es vol mostrar que s’està treballant molt aquest tema, però en fer-ho traslladen la idea que abans de la seva arribada la gestió de les dejeccions deixava molt que desitjar. Sincerament, no estic d’acord, perquè la major part dels productors fa molt temps que treballem les dejeccions i la fertilització amb rigor, visió de futur i sostenibilitat ambiental, malgrat el Govern català i l’estatal no ens ho han posat fàcil. Si algú diu el contrari, ofèn.

Des de la nostra organització, hem demanat als representants del Departament d’Agricultura, als d’ara i als d’abans, que s’actualitzessin les taules que determinen la quantitat de Nitrogen present en les dejeccions de les diferents espècies ramaderes. I perquè ho demanem? Perquè estem segurs que amb els canvis productius dels darrers anys s’han reduït la quantitat de Nitrogen generada per les explotacions.

Aclarir que fa poc que el Departament està començant a caminar en aquesta línia, per comprovar si amb les dejeccions que obtenim de cada animal es pot adobar menys terra de la que oficialment s’estableix.

I perquè volem demostrar això? Perquè els cultius, per desenvolupar-se correctament, han de rebre una aportació adequada de nutrients, i si aquests no provenen de les dejeccions (fertilització orgànica) el pagès haurà de comprar adobs químics per tirar endavant la collita.

D’aquí bé la pregunta que formulo al títol: què voleu, fertilització orgànica o química? A JARC-COAG, volem tancar el cercle dins l’activitat agrària. Creiem que cal aprofitar el màxim els fertilitzants orgànics, un valuós recurs generat per l’activitat ramadera, per aplicar-los correctament als camps. Possiblement, les grans empreses de fertilitzants químics no ho veuen igual. És un negoci que en l’àmbit agrícola català mou anualment unes 60.000 tones de Nitrogen químic que ningú qüestiona. Els pagesos però, estem contínuament en el punt de mira, amb l’etiqueta de contaminadors, en comptes de la de productors d’aliments de qualitat. La cosa va així, perquè fins i tot «la nostra Consellera» diu públicament que «fins ara no havíem avançat en el repte de la sostenibilitat ambiental o ho havíem fet molt lentament».

Si voleu més rapidesa, no perdeu més el temps! Treballeu perquè la política energètica no penalitzi la generació d’energia alternativa i poseu els recursos humans i econòmics necessaris per millorar l’aprofitament agronòmic de les dejeccions. La realitat és la que és, les nostres granges generen unes 100.000 tones de Nitrògen anuals provinents de les dejeccions, que sovint es qüestiona que siguin usades com adob, però als pagesos catalans ens toca comprar unes 60.000 tones de Nitrògen químic a l’any per tirar endavant els cultius. La situació és contradictòria i incomprensible, però real.