Fa anys que des de JARC-COAG denunciem directament davant el Govern català, el de l’Estat i a Brussel·les, que molts productors de fruita s’estan arruïnant pels baixos preus. Els pagesos que acaben plegant són substituïts, amb la permissivitat de les Administracions, per inversors amb capital extern al sector agrari amb una visió oportunista i puntual.

Els fructicultors fa tres campanyes que treballem pel diable. Són més els que s’endeuten que els que en treuen un mínim benefici. Molts companys van a resultes, sense contracte, entregant la fruita sense saber el preu que obtindran i rebent una liquidació ruïnosa, passats molts mesos. I per si no fos prou, alguns semblen voler-se carregar la llotja de referència, que publica les cotitzacions de sortida de central amb preus entre 10 i 15 cèntims per quilo superiors al que es liquida al pagès.

A sobre, a l’inici de la campanya alguns volen maquillar les dades en benefici de no se sap qui, fent unes previsions irreals que auguren una campanya millor. Millor que què? En quines dades es basaven per afirmar-ho? D’entrada, ens indigna que continuïn comparant les xifres actuals amb les de les campanyes 2014 i 2015, que van ser desastroses. En segon lloc, considerem que no es poden fer previsions a l’estiu, perquè al sector de la fruita s’incompleix clarament la Llei estatal de la Cadena Alimentària. És a dir, que malgrat ser obligatori des del 2014, no s’han generalitzat els contractes de compravenda on es fixa un preu i no se’ns paga a trenta dies. Així, si a l’inici de campanya els productors no saben quan els hi pagaran per la fruita, com algú s’atreveix a dir que pot ser un any millor?

Ara, al gener del 2017, si fem balanç de les liquidacions que durant els darrers mesos han anat arribant als pagesos, podem afirmar que la campanya ha tornat a ser dolenta, més tenint en compte que la producció s’ha reduït al voltant del 40% respecte a l’anterior. En fruita de pinyol, els preus en origen han estat dispars, situats entre els 20 i els 35 cèntims per quilo, però predominant clarament els «vints» sobre els «trentes». I si parlem de pomes i peres, continuem pel mateix camí. On són ara tots aquells analistes, del sector públic i del privat, que justifiquen els seus sous fent previsions? Ara, tots muts i a la gàbia, no sigui que els caigui algun clatellot.

Malgrat tot sembli una travessa pel desert, a JARC-COAG continuem fent pressió per millorar la posició dels productors en la comercialització, fent complir la Llei de la Cadena Alimentària. Paral·lelament, exigim màxima celeritat al Departament d’Agricultura perquè obligui a tots els operadors de la cadena de comercialització de la fruita a facilitar els preus de venda setmanalment, que aquestes dades es facin públiques anònimament a través de l’Idescat, esdevenint d’interès estadístic per la Generalitat de Catalunya. Aquesta informació, tot i no ser la solució definitiva (al nostre entendre calen mesures més contundents), ens ha de servir per demostrar el que venim denunciant fa temps, qui perd diners amb la fruita. També ens ha de permetre detectar quan els preus baixen per sota els costos, posant en risc l’equilibri del mercat. Si aconseguim que tiri endavant, podrem tenir arguments irrefutables per demanar a Brussel·les que s’activin les mesures de crisi de mercat a temps i en la quantia suficient, no tard i escasses com ha passat després del veto rus. Per cert, per aquells que semblen no tenir-ho clar o intenten confondre a la gent tergiversant les nostres propostes, recordar que la no collita o collita en verd, és l’única mesura de retirada de producte que va directa al pagès, pot equilibrar els preus més ràpidament, amb menor cost econòmic i menys impacte ambiental. El nostre sector l’hem de tirar endavant treballant amb les mans i el cap, no manipulant les propostes dels altres.