Els responsables de JARC-COAG a les Terres de l’Ebre sol·liciten de nou al Departament d’Agricultura un increment de les accions per combatre la plaga de conills de bosc que estan patint la zona des de l’any 2009 i que provoca destrosses en els conreus, principalment en els cítrics. En una reunió mantinguda recentment entre el representant de l’organització a les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Vela, i el director dels Serveis Territorials del DARP, Ferran Grau, des de JARC-COAG es van demanar més mesures a l’Administració i a les comunitats de caçadors davant la falta de resultats eficaços en les que ja s’apliquen, com les batudes de conills o les captures per reintroduir els animals en un altre indret.

El problema de les destrosses dels conills a les comarques del Baix Ebre i el Montsià persisteix des de l’any 2009 i, malgrat les batudes realitzades pels caçadors, en tractar-se d’una espècie adaptada a la zona, les poblacions es mantenen elevades i els danys són quantiosos. De fet, en els darrers 6 anys s’han capturat 387.119 conills a la província de Tarragona i una mitjana anual de 40.000 animals a les Terres de l’Ebre entre el 2013 i el 2015, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Per a JARC-COAG, és evident que calen accions decidides, com la neteja de les lleres dels rius, els vials o el control de les poblacions dins de les àrees protegides, entre d’altres.

Control de la població de conills

Vela reclama que es “mantinguin les captures, tant per les comunitats de caçadors, com les autoritzades per l’Administració als propietaris de les parcel·les, però que tothom posi els mitjans necessaris per controlar la població de conills i es redueixin el nombre d’exemplars”.

Des de JARC-COAG, es recorda que tot i els esforços, l’agricultor està patint un sobrecost en la seva explotació per culpa dels atacs dels conills, ja que provoquen la mort dels arbres en menjar-se l’escorça de les soques i per la inutilització dels tubs de regs. Davant d’aquesta situació, en la qual cal invertir temps i diners, alguns productors opten per tancar el perímetre de la parcel·la, el que els hi suposa una despesa encara més gran. Vela comenta que els agricultors s’estan veient obligats a assumir les tasques de protecció de les explotacions, a més de suportar pèrdues econòmiques pels danys ocasionats pels animals.