L’1 de març, es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat un Reial Decret llei de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida, més conegut com «la tarifa plana de 100 euros per la Seguretat Social». Com suposo molts sabreu, aquest estableix reduccions en l’aportació empresarial per contingències comunes en contractació indefinida, que van des de 100 euros mensuals per contractes a temps complet a 50 euros mensuals per a determinats contractes a temps parcial.

Està clar que tot plegat no és la solució més adequada per fomentar l’ocupació i la contractació indefinida, més aviat podria catalogar-se de pegat, ja que l’aplicació s’ha establert només fins a 31 de desembre d’enguany i les penalitzacions fixades en cas de que l’empresari no pugui o no vulgui mantenir a la persona contractada fins a tres anys son excessives. Malgrat aquests inconvenients, està clar que millor això que res.

Dic això, perquè el que realment em preocupa i molesta com a professional agrari, és que incomprensiblement, per no dir, lamentablement i desencertadament, aquesta millora no és aplicable als empresaris que cotitzem al règim agrari. I perquè? Doncs no ho se i vull que algun representant de la Jefatura del Estado, m’ho expliqui.

Potser consideren que no és important fomentar l’ocupació al sector agrícola i ramader?

Està clar que pagesos i ramaders pensem que la nostra activitat professional és estratègica, perquè assegurem la producció d’aliments amb qualitat, seguretat i respecte al medi ambient, evitant la dependència alimentària de tercers països. A més, també procurem generar ocupació i riquesa al territori, pel bé propi i per assegurar el manteniment dels entorns rurals i la seva població. Som un dels pocs sectors que encara anem contractant gent, però també necessitem aire!

Per tant, demanem igualtat de tracte respecte als empresaris que cotitzen al règim general, exigim una rectificació urgent d’aquesta normativa, i perquè no dir-ho, disculpes. Des de JARC ho veiem així, i ho continuarem reclamant a l’Administració de l’Estat a través de COAG i dels partits polítics amb presència a Madrid.

Contínuament hem de demanar equiparació de condicions, fins i tot quan parlem de marges comercials. Se’ns acostuma a menystenir, quan la nostra feina és tan o més qualificada com la d’altres, amb l’afegitó que a sobre treballem a sol i serena, en caps de setmana i festius.

Fa quatre dies manifestàvem que és inacceptable que a molts autònoms se’ns hagi augmentat, per la porta del darrere, un 22% la quota a la Seguretat des de l’1 de gener, i ningú ha rectificat, però la exclusió actual ja passa de mida. No és fàcil tirar endavant quan pateixes constants augments dels costos de producció que no pots repercutir en el preu de venda dels teus productes, però si a sobre no et pots beneficiar de les escasses mesures de recolzament que estableix el Govern, ja passa de taca d’oli.

En els temps que corren ens agradaria que ens ho posessin més fàcil. Vaja, com a la resta, ni més ni menys!