Unió de Pagesos denuncia que el document al qual va donar suport ahir el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i que conforma la posició que la ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Rosa Aguilar, defensarà sobre la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Comissió Europea el proper dijous 20 d’octubre al Consell de la Unió Europea d’Agricultura, no inclou alguns punts clau per a la pagesia catalana. A la reunió de diumenge passat a Lleida entre representants del sector agropecuari català, el conseller Pelegrí i els grups del Parlament de Catalunya, Unió de Pagesos va defensar uns elements clau per a la pagesia que el conseller Pelegrí es va comprometre a recollir, mentre la resta de representants i grups parlamentaris no s’hi van mostrar contraris.

Els elements obviats en el document estan relacionats amb els instruments que han de configurar la nova xarxa de seguretat d’ingressos per a les crisis de preus i costos de producció. En concret, el document no recull els següents aspectes:

a) Reserva per ajuts d’emergència en cas de crisi de preus: les propostes de la Comissió Europea per fer front a les crisis en el mercat són de poc calat pel que fa als baixos preus en origen i, a més, obliden els forts increments de costos de producció quan les crisis derivades d’ambdues causes són cada vegada més freqüents en els mercats agroalimentaris europeus i la pagesia les pateix més que ningú.

b) Assegurança d’ingressos: aquesta eina d’estabilització d’ingressos es proposa incloure-la en el desenvolupament rural, és a dir, cofinançada pels estats i/o regions de la Unió Europea i, per tant, que pugui estar instaurada en uns estats sí i en altres no, o en unes regions sí i en altres no, ja que en el desenvolupament rural l’eina seria facultativa, amb les greus competències deslleials que es poden generar entre productors afectats per una mateixa crisi, uns amb assegurança d’ingressos i altres sense. A més, tampoc es proposa una redistribució dels fons europeus del desenvolupament rural (2014-2020) que tingui en compte que el 23,24% de les necessitats mitjanes de la UE-25 (1998 a 2007) d’una eina d’estabilització dels ingressos correspon a l’Estat espanyol, quan en la distribució d’aquests fons, actualment l’Estat espanyol té poc més del 8,36%, o que a Catalunya les necessitats mitjanes en aquest període haurien sigut del 2,27% de la UE-25, mentre que en la distribució d’aquests fons europeus actualment Catalunya només té el 0,32%.

c) Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització (proposat per al sector agropecuari en el cas de la necessitat de reconversió de sectors afectats per acords bilaterals o multilaterals de liberalització comercial): que conté una limitació per a les inversions en actius físics per a una ocupació per compte propi de 35.000 euros, el que el fa poc útil per a sectors com els ramaders, que estan fortament afectats per les liberalitzacions amb les economies emergents de Sud-amèrica.

Unió de Pagesos també discrepa del rebuig total i l’intent d’incloure l’Estat espanyol en una minoria de bloqueig (majoritàriament conformada pels estats que no volen que hi hagi una PAC forta i dotada suficientment de recursos) al model de PAC que proposa la Comissió Europea. En primer lloc, perquè el rebuig total situa l’Estat espanyol fora de les negociacions amb la Comissió Europea per millorar la seva proposta, fet que l’aïllarà dels interessos agropecuaris de l’Estat espanyol que es poden veure fortament perjudicats per aquesta actitud. En segon lloc, perquè si guanya la posició espanyola a la Unió Europea mantindria l’actual PAC basada en referències històriques, amb perceptors d’ajuts que mai ho haurien d’haver estat i sense eines per respondre efectivament a les crisis de preus i de costos de producció.

Unió de Pagesos considera que per defensar els interessos de la pagesia catalana i espanyola davant de les institucions europees la millor estratègia seria treballar per tal que el model s’adapti suficientment per no ser contraproduent per a la pagesia professional espanyola, ja que la Comissió Europea proposa per a l’Estat espanyol que es quedi per al període 2014-2020, en termes corrents, amb els mateixos recursos que l’any 2013 (ni hi perd, ni hi guanya, situacions que sí afecten a la majoria dels altres estats membres).

El sindicat considera, en aquest sentit, que el que ara és contraproduent en la proposta per al nou model dels ajuts directes és que per una banda, no permet tenir en compte de forma equitativa i proporcional la diversitat de sistemes productius dels països mediterranis i, per altra banda, la proposta de destinar un 30% dels ajuts directes actuals a mesures de pràctiques agràries mediambientals addicionals empitjora l’actual competència deslleial de les importacions de productes originaris de països tercers per a les produccions europees, ja que les primeres no han de complir les normatives més estrictes del món en matèries de seguretat i traçabilitat alimentàries, de medi ambient, de protecció de l’aigua i de benestar animal.