Estem en un món global de lliure comerç a on tenim la opció de comprar conèixer I menjar de diferents països i cultures, satisfer curiositats gustatives o esnobismes, però també cada dia coneixem productes que són nocius per la salut que estan en els nostres supermercats, farmàcies i fins hi tot els joguets dels més petits. Aquí hi ha un gran culpable: l’ambició desmesurada per ser la potència mundial present a totes les llars del món, del producte més insignificant al més sofisticat tot (“Made in china”) no queda res que ells no sàpiguen fer, imitar i vendre a baix preu i minsa qualitat, per que poc els hi costa de produir, les maquines precises De tant creixement milions i milions de persones per treballar.

Ara han crescut tant que fan certa la dita de Napoleó, el món ja comença a tremolar, Estats Units sempre ha estat la primera potència mundial i ningú li ha discutit res, ara té algú que li vol prendre el lideratge i començar les guerres comercials mentre els gegants es barallen, els consumidors preocupats que ja no sabem que comprar i a on comprar, aquí el gran culpable: la Comissió Europea que diu que vetlla com ningú per la salut dels seus consumidors amb traçabilitat de totes les produccions, prohibicions d’additius i conservants, DDT i metalls pesants (plom, alumini, mercuri) als aliments i un sense fi de prohibicions totalment lògiques i que aplaudim que tinguem totes aquestes mesures i controls amb normatives i reglaments, el que no és lògic aquest descontrol per tot el que arriba de fora de la Unió Europea. De que serveix que les industries, els productors agraris i ramaders compleixin totes les normatives europees per la seguretat ciutadana si cada dia tenim al nostre abast productes amb additius prohibits, ens rentem les dents amb dendrítics i xarops dels que podem dubtar sobre la seva seguretat i control; ara tenim un gran problema de joguets nocius que són venuts des de fa molt de temps i ara ens ho diuen. Per que no passen els controls abans d’entrar al comerç? Si al lliure comerç, però amb igualtat de condicions sanitàries, d’higiene, socials i laborals. Mentre des de la Comissió Europea no fanguin la seva feina els consumidors tindrem que anar amb lectors de codi de barres o optar per comprar lo fet o produït a Catalunya o el poble del costat. Mentre dos gegants es barallen per ser la força mundial el tercer és qui rep, en aquest cas els consumidors.

Rosa Pruna Esteve; Barcelona, 16 d’Agost de 2007