Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha denunciat avui que l’increment dels costos en l’alimentació animal, provocat principalment per l’encariment dels cereals, suposa una despesa afegida per al sector ramader català de 28.395.256 euros mensuals que no es repercuteixen sobre el preu que percep el ramader per la seva producció i que en canvi si s’apliquen al consumidor.

L’estudi realitzat per JARC sobre els costos en l’alimentació animal posa de manifest que les pèrdues en el sector porcí superen els 13 milions d’euros ( reproductores i engreix) mentre que en el cas del vaquí se situen en els 6 milions d’euros, en l’aviram es col•loquen als gairebé 7 milions d’euros i finalment en el cas de l’oví i cabrum són de un milió d’euros, i de 744.500 per al conill (veure quadre adjunt).

Per això, des de JARC s’ha demanat a l’administració que adopti diferents mesures per pal•liar la problemàtica que pot derivar en l’abandonament de l’activitat especialment en el cas d’aquelles granges que es troben properes a nuclis urbans o amb escassa viabilitat.

Entre les mesures que s’han proposat hi ha la demanda de poder sembrar les terres de retirada obligatòria la campanya 2007/2008, ja que d’aquesta manera l’increment de l’oferta al mercat pot ajudar a regular el preu del cereal. Una altra de les mesures és l’impuls a la transformació en nous regadius, la investigació i la divulgació de noves tècniques d’alimentació.

Pel que fa al sector ramader, des de JARC s’ha demanat un Pla Estratègic per al sector que implica ajuts per a aquelles explotacions amb dificultats que vulguin deixar l’activitat, ajuts directes al sector que s’haurien de computar en base als kg de pinso consumit en cada explotació – similar al que es va fer amb l’encariment del gas-oil – així com regulació de les taxes MER a escorxador en el cas del vaquí de carn, l’eliminació dels certificats veterinaris a l’escorxador o la reducció dels costos en l’eliminació dels cadàvers.

Des de JARC s’ha denunciat que bona part de la situació a que s’ha arribat ha estat la manca d’una política agrària clara durant els darrers anys, així com a l’especulació que s’està produint en el sector cerealista per les possibilitats que obren els biocombustibles.