En un món on cada vegada es valora menys l’esforç, la iniciativa pròpia i el sacrifici personal i es premia més el treball lleuger, net i ben pagat, ens costa als pagesos tirar endavant.

Sovint creiem que la societat no té en compte els nostres esforços i ens dóna l’esquena perquè som una molèstia i fem nosa. Dins del sector es respira un ambient de desencís, desil•lusió i tristor. Tenim fama de queixar-nos, de viure de subvencions, de contaminar i només som portada de males notícies. L’evidència de tot això és que cada vegada en quedem menys.

Portem molts anys fent esforços econòmics per posar-nos al dia en tots els sectors, de canvis constants i sovint contradictoris.

En el sector de la llet s’han fet grans inversions que no podem amortitzar perquè l’Administració no deixa ampliar la quota de llet necessària, impedint als ramaders créixer o fins i tot unir-se entre ells. En el del Porc cal tenir molta terra per adobar amb els purins que es generen i pagar uns lloguers desorbitats. Ben aviat arribaran les noves mesures de benestar animal amb més inversions. En el del Conill: la supressió de medicaments en el pinso provoca el patiment dels animals i una alta mortalitat. I en altres sectors també passen dificultats.

Si la nostra societat no valora tots aquests esforços és molt difícil solucionar aquesta crisi vocacional. Se’ns equipara amb les altres empreses però la diferència està en que nosaltres no posem el preu al nostre producte, el posen els altres. Només notem l’augment de l’IPC en les nostres despeses, cada vegada més grans, i els ingressos sovint són menors que l’any anterior.

Voldríem que la gent a l’hora d’anar a comprar es fixés en el producte de qualitat del nostre país. Un producte fresc és aquell que és collit de l’hort del costat de casa i no el que ve de l’altra banda del món. Potser una mica més car el nostre, però que passa tots els controls de qualitat (els que venen de fora no ho sabem) i dóna als treballadors que l’han collit un sou raonable. Caldria que l’Administració exigís els mateixos controls.

Voldríem que la gent tingués en compte que els pagesos som necessaris. Un país ha de tenir un cert grau d’autosuficiència alimentària.

Som necessaris perquè som els primers interessats en la convivència de les pràctiques agrícoles i la cura del medi ambient. Estimem la terra i no ens interessa cremar-la ni contaminar-la. Per desgràcia tots paguem els mals usos que han fet uns pocs durant molt anys. Ens interessa a tots tenir els camps conreats perquè les plantes filtren el CO2 i netegen l’ambient. Amb el Canvi Climàtic que se’ns dubte ens ve a sobre serem els primers afectats. Si no plou, no hi ha sembrats, ni fruita, ni vi, ni menjar pel bestiar.

Però la realitat és que cada cop tenim menys terra. Els nuclis urbans no paren de créixer i s’acosten a les cases de pagès. És inevitable, però voldríem que els ajuntaments planifiquessin millor el seu territori.

Si la nostra societat fes l’esforç de posar-se al nostre lloc i entendre’ns, estaríem convençuts que tota aquesta lluita ha valgut la pena.

Per part nostra, cal que tots els pagesos, TOTS, anem a votar el dia 25 de febrer a les Eleccions a Cambres Agràries. Un cop cada quatre anys tenim l’oportunitat d’escollir els nostres representants i fer que la nostra veu sigui més forta que mai davant de l’Administració per aconseguir tirar el país endavant des de la base.

Mª Dolors Puig-Alsina i Mas.
Membre de la Sectorial del Conill i del Grup de Dones de JARC.
Vic, 20 de febrer de 2007.