Com organització professional agrària el nostre primer objectiu son, les persones que viuen i treballen de l’agricultura, ramaderia i forestal, de les seves famílies , homes, dones, d’empreses petites, mitjanes o grans, grans de valor, estima incalculable, es el que nosaltres recolzem, aquest model familiar que es la espina dorsal del camp i món rural. Per una millora de les seves rentes i qualitat de vida, es per aquest motiu que les nostres prioritats són:

1.- Les causes climatològiques són imprevisibles, les persones les hem de fer previsibles en el cas de: grans sequeres, aiguats, pedregades o glaçades, tenir una assegurança obligatòria per agricultors i ramaders que cobreixin realment aquestes pèrdues, no crèdits per endeutar més al pagès. Aquesta assegurança ha de ser finançada amb els diners que ens treuen de la modulació, que fins al 2013 és d’un 5% cada anys de tota la PAC més la modulació que es fa de l’article 69 són diners que es queden les administracions. Des de la Comissió Europea tots els estats membres i regions poden decidir com distribuir aquest diners: assegurances per riscos climatològics o salut animal, mesures agroambientals, fomentar les rendes i la ocupació a l’espai rural.

2.- Expropiacions en sòl agrari: Avui totes les infraestructures grans i petites passen per terreny agrari pagant a uns preus molt baixos i en molts casos desprès es requalifiquen i son d’altres els que s’emporten els guanys. Nosaltres ja estem treballant perquè les expropiacions forçoses en sol agrari siguin considerades i pagades com sol industrial, doncs estem parlant d’empreses agràries que perden potencial de produir i en la majoria dels casos no els serveix per reposar el que se’ls pren per obligació.

3.- ASAJA ens varem oposar a l’ampliació de la Xarxa Natura, un 30 % del territori de Catalunya, mentre països com França tenen un 9 % entre zones d’especial conservació i d’interès protegit, Espanya un 40 %.

Amb quina financiació compte la Xarxa Natura per aquest 30 % envaït?

Des d’ASAJA el que no volem que es financi-hi amb diners del Departament d’Agricultura com el PDR és des del segon pilar de la PAC, doncs aquets fons son per desenvolupar el món rural, no per paralitzar-lo com ja passa amb els espais protegits, PEINS i Parcs Naturals. Medi Ambient ha volgut tanta Xarxa Natura sense saber com la finançaria, ASAJA varem denunciar aquesta ampliació perquè la Comissió Europea ja havia dit que no tenia previsió de fons per l’Agenda 2000. Ara la conselleria de Medi Ambient, que demani a la conselleria d’Economia i Finances; doncs els agricultors i ramaders afectats per aquest 30% de Xarxa Natura han de ser degudament compensats per la pèrdua de productivitat.

4.- Les dejeccions ramaderes: Avui encara hi ha molts ramaders que tenen plans de gestió per aprovar, demanem rapidesa o que es donin per bones, ja que hi ha molts ramaders que no han rebut resposta. Demanem agilitat i simplificació, entre Generalitat i Ajuntaments més coordinació i revisar les taxes per les Llicencies Ambientals, ja que hi ha Ajuntaments que cobren quantitats abusives, és un dels temes en que treballa ASAJA i hem aconseguit moderar les taxes però hem de seguir amb atenció aquestes taxes.

5.- S’han de revisar les zones vulnerables i definir-les en funció d’un estudi acurat i determinar la causa que ha provocat la contaminació, si es demostra que una zona vulnerable no és causa de cap font agrària, no hauria de ser de aplicació de tota aquesta normativa, en que zones vulnerables només es pot aplicar 170 Kg. De nitrogen, això representa una limitació tant en conreus de regadiu com en llocs que es fan dos collites. Àustria i Holanda ja han aconseguit variar aquesta limitació és un objectiu aconseguir ser respectuosos amb el medi ambient produint correctament.

6.- Les taxes als escorxadors per els MER son molt carregoses per al ramader; 12€ per cap de vaquí, ja estem cansats de que pagui sempre el ramader. És hora de que sigui l’administració qui ha de vetllar per els consumidors. També revisar el sistema de recollida dels animals morts, tindria que ser menys monopolitzat i a uns preus més barats, com a altres comunitats autònomes.

Si amb 20 anys Catalunya ha perdut el 25% d’agricultors i ramaders i hem triplicat els funcionaris, alguna cosa esta fallant estrepitosament perquè els pocs pagesos que queden cada vegada hi ha més feina burocràtica és hora de que les administracions prenguin consciència que per mantenir la indústria agroalimentària forta i de qualitat que te Catalunya tindran que pensar que els seus productors tant de la vinya , la llet, la carn, hortalisses i fruites, sectors que amb la Globalització hem de competir amb desigualtat creant un greuge de les obligacions que complim: traçabilitat, sanitaris, benestar animal i medi ambient. És aquí on demanem que te de treballar la administració tant catalana com la estatal per posar mes control a aquestes importacions. Com ja fan d’altres països de la Unió Europea. Des de ASAJA en aquests moments ja estem treballant des de les taules a Brussel•les, temes com la desaparició de les quotes lleteres, la OCM del vi o fruites i hortalisses que tenim aquest 2007.

El nostre compromís per el present i futur d’empreses i famílies d’agricultors i ramaders.