Si un sector ha estat notícia aquests darrers dies, sens cap mena de dubte que ha estat del de la llet, però no de la manera que a molts de nosaltres ens hauria agradat. Tots ens hem hagut d’empassar les imatges de llet abocada a terra, discursos adreçats exclusivament als mitjans de comunicació… Des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ens hem temut des del primer moment que va explotar la crisi de preus que l’únic objectiu era el de desviar l’atenció del sector d’aquelles qüestions que realment incidiran sobre el seu futur.

De res han servit els esforços per modificar el debat, la força de les imatges era tant suprema que una vegada més han estat molts els ramaders que han sucumbit als cants de sirena i que desgraciadament no tardaran massa en lamentar-ho. Tant de bo que ens equivoquem!!!

Com molts ja ho saben, em refereixo al Pla de Reestructuració que es va aprovar el 18 d’abril passat a la reunió que els diferents consellers d’Agricultura van tenir amb la ministra Espinosa a Palma de Mallorca. Una reunió a la qual des de Catalunya s’hi va arribar amb les mans a les butxaques. I no perquè des del sector no s’hagués demanat el debat, sinó per la inapetència d’aquelles que havien de convocar les trobades per tal de conèixer què en pensàvem aquells que hem de ser els destinataris finals del pla. La resposta del DARP a totes les demandes que es van fer era “ja convocarem una taula sectorial més endavant per estudiar com plantegem el recurs”. Des de JARC pensem que aquesta no és la manera de treballar, perquè és molt més difícil modificar les coses quan han estat aprovades que mirar d’incidir en elles abans que es decideixin.

Amb aquest panorama per davant, i a tan sols quinze dies de la reunió dels consellers, a Catalunya va esclatar una revolta “comercial” clarament mediatitzada que va aconseguir captar tota l’atenció del sector sobre el preu de la llet.

Tot i la importància que tenen els preus que reben els productors i la necessitat de defensar-los davant de la indústria, des de la nostra organització agrària hem volgut treballar per la unitat del sector i és per això que des del primer moment vàrem mirar de consensuar amb altres organitzacions de productors un manifest en el que s’assenyalava que la rebaixa de preus no responia a cap raó objectiva, i que tampoc no es repercutiria en el consumidor, alhora que es demanava l’arbitratge de l’administració catalana perquè a fi de comptes, parlem d’un producte de primera necessitat.

I així es va diluir el debat. Minuts de televisió i ràdio perduts en donar una imatge que en res no beneficia el sector. I mentre, els dies anaven passant, per uns, més depressa que per altres, ja que mentre algunes centrals estaven bloquejades, a d’altres se’ls recollia la llet amb normalitat.

Des e la sectorial de la llet de JARC hem fet diferents reunions amb els nostres socis per explicar-los-hi les darreres informacions del Pla de Reestructuració que farà que les inversions realitzades pels productors en compra de quota i l’esforç per modernitzar les seves explotacions es castiguin hipotecant el seu futur, mentre que es premiarà a aquells que no han apostat per la continuïtat de les seves granges i als que ara els tocarà la loteria sense ni tan sols haver-ne comprat un dècim. La quota de la Reserva Nacional servirà, ens temem, que per a “blanquejar” llet negra i per a prolongar l’agonia d’algunes explotacions que “sobreviuen” gràcies a l’intervencionisme estatal, però no per criteris objectivables de viabilitat econòmica.

Un intervencionisme que a més a més de suprimir les transmissions de quota entre particulars sine die, limita l’accés al repartiment amb uns criteris que amb una ullada a les estadístiques deixen clar que tenen molt de polítics però poc de sentit comú. Les estadístiques que fa anar el propi MAPA són clares al respecte i justifiquen “socialment” que no “justament” aquesta distribució.

Dels sis milions de tones de quota lletera que hi ha a l’Estat, el 30 per cent es troba en mans de productors gallecs, el 12 per cent en les dels asturians i el 10 per cent en les de catalans. La disparitat arriba quan mirem en quantes explotacions es troba aquesta quota. Així ens adonem que mentre Galícia té el 50% de les explotacions espanyoles, Astúries representa el 19% i Catalunya només – i permeteu-me que ho destaqui- el 4.7 per cent. Unes dades que marquen la dimensió mitjana de les explotacions catalanes i que, segons les mateixes fonts, ronda els 500.000 quilos de quota lletera. És a dir, pràcticament la totalitat de les granges catalanes quedaran al marge del repartiment.

Des de JARC hem insistit als diferents grups polítics en el Congrés per tal que frenin aquest pla que tant ens perjudica. I per això, davant la proposta de regionalització que va fer el conseller Siurana a la premsa, considerem que si bé pot ser una bona mesura per evitar que la quota que s’abandoni a Catalunya es pugui redistribuir entre els ramaders catalans, també és cert que es tracta d’un arma de doble fil, ja que això impedirà que la quota excedent en altres comunitats pugui estar a l’abast dels ramaders catalans.

Per això hem suggerit als diferents grups que si s’opta per la regionalització, s’inclogui una clàusula amb un dels drets del codi civil català: el dret de retracte, és a dir, que la quota que s’abandoni a cada comunitat primer es redistribueixi entre la demanda d’aquesta zona i només en cas d’excedent es pugui permetre l’accés dels ramaders d’altres autonomies a aquesta. Una postura que suposa no regionalitzar la quota, però si la gestió d’aquesta quota.

Alhora considerem imprescindible que s’obri el termini de compra venda entre particulars que segons pretén el MAPA queda limitada als moments que aquest ho consideri oportú. Una mesura que afecta tant a les grans explotacions com a les petites, al temps que farà que el valor d’aquest actiu quedi atrapat i suposi una dificultat en el finançament de les explotacions.

Des de JARC sempre hem pensat que els criteris del repartiment de quota han d’anar lligats a la viabilitat de l’explotació, a la fixació dels llocs de treball en el territori i a la qualitat de la llet produïda. O és que aquells que fins ara no han mostrat cap interès per adquirir quota el tindran ara de cop i volta? Algú posaria la mà al foc per ells per garantir que no ho fan per tenir els avantatges fiscals que van lligats a aquesta reestructuració?

Segons les nostres dades, el cost de la compra d’aquesta quota obligarà a les explotacions a endeutar-se a llarg termini. Alhora serà necessari veure si les granges que poden accedir a ella estan disposades a fer un esforç econòmic d’aquestes característiques. El temps donarà la raó a qui la tingui.

Roser Serret
Responsable sector lleter JARC